L’ermita més antiga de Vilanova que molts veïns desconeixen

L’ermita de Sant Joan, la memòria més antiga de Vilanova i la Geltrú

En un racó discret de l’entorn de la Torre d’Enveja, l’ermita de Sant Joan conserva una part essencial de la història de Vilanova i la Geltrú. Considerada la capella més antiga del municipi, aquest petit temple del segle XIII és molt més que un vestigi religiós: és un testimoni viu de l’antiga Quadra d’Enveja i dels orígens medievals del territori vilanoví.

Un temple amb més de set segles d’història

Situada a l’actual parc de la Quadra d’Enveja, l’ermita formava part del conjunt vinculat al castell i a la torre del mateix nom. La documentació històrica confirma la seva existència l’any 1290, tot i que la tradició local situa els seus orígens en episodis anteriors relacionats amb la conquesta de la torre en una diada de Sant Joan, l’any 1125. Entre la llegenda i els documents, l’edifici ha arribat fins als nostres dies com un dels elements patrimonials més singulars de la ciutat.

La construcció presenta una sola nau, amb elements d’origen romànic i un interior d’estil gòtic. La seva estructura senzilla, recollida i austera reflecteix el caràcter funcional de les antigues capelles rurals, aixecades per donar servei a petites comunitats disperses pel territori. Al seu voltant hi havia també el cementiri de la Quadra d’Enveja, fet que reforça el seu paper com a centre espiritual i social d’aquell nucli històric.

Amb el pas dels segles, Sant Joan d’Enveja va deixar una empremta profunda en la toponímia local. L’ermita va donar nom a la muntanya, al camí, a la creu, al barri i a la parròquia. Pocs edificis de Vilanova i la Geltrú han exercit una influència tan notable en la manera com els veïns identifiquen i reconeixen el seu entorn.

Patrimoni, memòria i identitat vilanovina

El temple va ser restaurat l’any 1873, en una època en què moltes construccions històriques començaven a ser recuperades com a part de la memòria col·lectiva. Tanmateix, el 1936, durant els primers mesos de la Guerra Civil, l’ermita va patir desperfectes i saquejos, com va succeir amb nombrosos edificis religiosos arreu del país. Malgrat les dificultats, Sant Joan va aconseguir mantenir-se dempeus i continuar formant part del paisatge emocional de diverses generacions de vilanovins.

Avui, l’ermita és un d’aquells espais que conviden a fer una pausa. No destaca per la seva grandiositat, sinó pel seu valor simbòlic i històric. En una ciutat transformada pel creixement urbà, l’activitat comercial, la indústria i el desenvolupament del port, Sant Joan recorda la Vilanova anterior a l’expansió moderna: una terra de camins, masies, torres defensives i petites comunitats agrupades al voltant dels seus espais de culte.

Per a molts veïns, el conjunt format per la Torre d’Enveja i l’ermita de Sant Joan continua sent un espai carregat d’identitat. La seva presència connecta el present amb una història que sovint queda amagada entre carrers, barris i rutines quotidianes. Recuperar aquest llegat és també una manera de reivindicar el patrimoni local i de redescobrir Vilanova i la Geltrú des d’una perspectiva diferent.

L’ermita de Sant Joan no és només una construcció antiga. És una peça fonamental per entendre com es va configurar el territori vilanoví, com es van organitzar els seus primers nuclis de població i com determinats indrets acaben donant nom, sentit i identitat a tota una comunitat.