Una història de treball, arrels i identitat als afores de Vilanova i la Geltrú
Hi ha barris que neixen d’un pla urbanístic i d’altres que ho fan a partir de les necessitats de la gent. El Tacó és un d’aquests últims casos. Situat als límits entre Vilanova i la Geltrú i el municipi veí de Cubelles, aquest barri ha construït la seva identitat a partir de dècades d’esforç col·lectiu, d’onades migratòries i d’una forta vinculació amb el desenvolupament industrial de la comarca. Avui, quan molts dels seus carrers han canviat profundament respecte a les imatges en blanc i negre que encara es conserven, la memòria dels seus primers habitants continua viva.
La publicació recent d’una fotografia històrica comparada amb una imatge actual ha tornat a posar el focus sobre els orígens d’aquest indret singular. La comparació permet observar fins a quin punt el pas del temps ha transformat l’espai, però també com alguns elements encara mantenen la connexió amb el passat.
Un barri nascut de la necessitat
Els orígens del Tacó es remunten a les primeres dècades del segle XX, tot i que el seu creixement més destacat es va produir durant els anys del franquisme. En aquella època, Catalunya va rebre una important arribada de població procedent de diferents punts de l’Estat espanyol. Moltes famílies buscaven una oportunitat laboral en una economia cada vegada més industrialitzada i van trobar a les comarques del Garraf i el Penedès un lloc on començar una nova vida.
A Vilanova i la Geltrú, el desenvolupament industrial va actuar com un potent pol d’atracció. Les fàbriques requerien mà d’obra i això va generar una demanda creixent d’habitatges. En aquest context, el Tacó es va anar configurant com un espai residencial popular, format principalment per cases modestes construïdes per donar resposta a les necessitats d’aquelles noves famílies treballadores.
La ubicació del barri no era casual. Situat en una zona perifèrica, entre camins, terrenys agrícoles i instal·lacions industrials, va anar omplint els espais disponibles als afores de la ciutat. Amb el temps, aquells carrers encara sense asfaltar es van convertir en una comunitat cohesionada, marcada per les relacions de veïnatge i el suport mutu.
Entre la fàbrica i la ciutat
Durant molts anys, la vida quotidiana del Tacó va estar estretament relacionada amb l’activitat industrial de l’entorn. Una de les referències més conegudes era la fàbrica Griffi, una empresa que va tenir un paper destacat en l’economia local i que va donar feina a nombrosos habitants de la zona.
La proximitat entre les llars i els centres de treball definia bona part de la rutina dels veïns. Les jornades començaven ben aviat, amb desplaçaments a peu o en bicicleta cap a les fàbriques, mentre els carrers del barri es convertien en espais de convivència on els infants jugaven i els adults compartien converses a les portes de casa.
Aquella realitat va deixar una empremta profunda en la identitat col·lectiva del Tacó. Moltes famílies van establir-hi les seves arrels i diverses generacions han crescut en un entorn que, malgrat les dificultats inicials, va saber construir un fort sentiment de pertinença.
Troben un cadàver a la platja del Far de Vilanova i la Geltrú
Les cases que expliquen una època
Una de les imatges més evocadores del passat del barri mostra una antiga casa situada a l’avinguda de Vilafranca, una de les vies històriques d’accés a Vilanova i la Geltrú. Aquesta construcció encara es manté dempeus, convertint-se en un dels testimonis arquitectònics d’aquella etapa fundacional.
Tanmateix, els anys també han deixat la seva petjada. Alguns elements que apareixen a les fotografies antigues han desaparegut o s’han modificat. Les característiques baranes de la terrassa ja no hi són, igual que els plàtans que ombrejaven el carrer. La transformació urbana ha canviat la fesomia de l’espai, adaptant-lo a les necessitats actuals de mobilitat i desenvolupament.
Malgrat això, la permanència de l’edifici permet establir un pont visual entre dues èpoques molt diferents. És una manera de recordar que, darrere de cada façana, hi ha històries personals que formen part del patrimoni immaterial de la ciutat.
La transformació urbanística
Durant les darreres dècades, el Tacó ha experimentat una evolució notable. Els serveis han millorat, els carrers s’han modernitzat i les connexions amb la resta del municipi s’han reforçat. El que abans era percebut com una zona perifèrica ha anat integrant-se progressivament en la trama urbana de Vilanova i la Geltrú.
Aquest procés, però, no ha esborrat la memòria del barri. Entitats veïnals, historiadors locals i nombrosos residents han treballat per preservar els records dels primers anys. Les fotografies antigues, els testimonis orals i les iniciatives de recuperació de la memòria històrica han contribuït a mantenir viu el relat dels seus orígens.
Per a moltes persones, el Tacó representa molt més que un espai geogràfic. És el lloc on els seus avis van arribar carregats d’esperances, on els seus pares van construir una família i on avui conviuen noves generacions en una realitat molt diferent de la que van trobar els primers habitants.
La memòria com a patrimoni
Les comparacions entre fotografies antigues i actuals tenen un valor que va més enllà de la simple curiositat. Permeten entendre com ha evolucionat la ciutat i recordar les circumstàncies que van donar forma als seus barris.
En el cas del Tacó, aquestes imatges expliquen una història de migració, treball i integració. Parlen de persones que van deixar enrere les seves terres d’origen per buscar un futur millor i que, amb el seu esforç, van contribuir al creixement econòmic i social de Vilanova i la Geltrú.
Avui, quan el barri afronta nous reptes i noves oportunitats, la seva trajectòria continua sent un exemple de com les comunitats poden construir identitat i cohesió a partir de la diversitat. La fotografia del passat i la imatge del present no només mostren un carrer que ha canviat; mostren una societat que ha evolucionat sense perdre del tot la memòria dels seus orígens.
El Tacó és, en definitiva, una peça imprescindible per entendre la història contemporània de Vilanova i la Geltrú: un barri que va néixer de la necessitat, que va créixer amb l’esforç de la seva gent i que continua reivindicant el seu lloc dins del relat col·lectiu de la ciutat.
- Et Recomanem -
