Persones amb discapacitat intel·lectual fan d’informadors a l’Hospital d’Igualada: “Era un gran repte i l’he superat”

ACN Igualada – Una desena de persones amb discapacitat intel·lectual de la Fundació Àuria fa mesos que fan d’informadors a l’Hospital Universitari d’Igualada. La seva tasca consisteix en guiar els pacients que volen anar a l’Hospital de Dia Mèdic, que es troba en obres. “Un hospital no pot parar mai i teníem el repte que el pacient estigués sempre ben orientat”, ha detallat Rosa Marín, directora d’atenció a la ciutadania. Per als participants ha estat un gran repte. “Al principi estava molt nerviosa i no sabia si acceptar la feina o no. La meva mare em va animar i ara m’està començant a agradar. He superat el repte”, relata la Marina. Des d’Àuria asseguren que els usuaris han guanyat més habilitats comunicatives, més seguretat i més autonomia.
El mes d’octubre passat l’Hospital Universitari d’Igualada va iniciar les obres de reforma de l’Hospital de Dia Mèdic. Els treballs suposaven un repte a nivell de circuits interns, ja que es va haver de canviar la mobilitat per dins del centre. “En un entorn hospitalari no podem parar en cap moment la nostra activitat i, per tant, tenim el repte que el pacient que s’acosta a les nostres instal·lacions sempre estigui ben orientat, sobretot en moments de vulnerabilitat”, ha detallat a l’ACN la directora de gestió de pacients i atenció a la ciutadania, Rosa Marín. Per això, van decidir engegar una col·laboració amb la Fundació Àuria perquè usuaris de l’entitat amb discapacitat intel·lectual poguessin fer d’informadors durant el període d’obres.

I el resultat, asseguren totes dues parts, ha estat molt positiu. De fet, el tercer trimestre d’aquest 2026 hi ha programades les obres al bloc de Farmàcia i d’Urgències i repetiran l’experiència. Marín explica que podien haver optat per senyalitzar les obres amb cartells, però assegura que buscaven un tracte “més humà”. “Fa temps que estem treballant per tenir un hospital humanitzat i la millor forma de fer-ho és amb persones”, ha afegit.

Una de les monitores que ha acompanyat la desena d’usuaris d’Àuria que han participat en la iniciativa és la Maria José Sánchez. Explica que s’han encarregat d’ajudar i orientar els pacients i fer-los “una mica més amable” la seva arribada. “Moltes persones arriben nervioses, no saben com funciona la màquina i el que fem nosaltres és orientar-los i acompanyar-los”, detalla. De fet, la feina la fan els mateixos usuaris d’Àuria i les monitores estan en un segon pla i només intervenen en cas que les necessitin.

Sánchez assegura que ha estat un “repte molt gran” per a ells i els ha permès “posar en pràctica les habilitats comunicatives”. “Hem notat moltíssim el canvi des del principi fins ara. Han guanyat molta confiança”, assegura. Per la seva banda, Elisenda Mora, coordinadora dels serveis d’orientació laboral de la Fundació Àuria, explica que el primer dia van arribar “amb moltes pors” i assegura que el salt que han fet ha estat “espectacular”. “Han vist que estan fent una feina que té molt de sentit, que és necessària i que serveix”, assegura.

La col·laboració entre Àuria i l’Hospital d’Igualada s’inclou en els serveis d’orientació laboral de l’entitat social i té per objectiu trobar una feina per a les persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental de la comarca de l’Anoia. Abans d’assolir l’objectiu laboral, detalla Mora, passen per un període de formació en què els usuaris treballen diferents habilitats. En aquest sentit, des d’Àuria creuen que el període de pràctiques a l’hospital no només ha beneficiat els mateixos participants, sinó també a tota la comunitat. “Tothom identifica Àuria amb la discapacitat, i aquí s’ha pogut veure les grans habilitats i capacitats que tenen aquestes persones. El fet d’estar de cara al públic ho fa visible”, subratlla Mora.

“Al principi estava molt nerviosa però la meva mare em va animar a fer-ho”

La Marina i en Vasile són dos usuaris de la Fundació Àuria que han fet les pràctiques d’informadors a l’Hospital d’Igualada. Tots dos tenien molta por abans de començar i creien que no serien capaços de fer la feina, però finalment ho han aconseguit i n’estan molt satisfets. “Al principi estava molt nerviosa, no sabia si acceptar-ho o no, però la meva mare em va animar i m’està agradant molt. Li he començat a agafar el traç”, explica la Marina. Relata que el primer que fa quan arriba un pacient a la màquina dels tiquets és demanar-li si necessita ajuda i, si li diu que sí, li dona totes les indicacions necessàries. En Vasile, per la seva banda, diu que li agrada molt ajudar a la gent i creu que la feina a l’hospital li permet fer-ho.