Andalusia, Madrid i País Basc encapçalen la transformació estructural de la sanitat autonòmica a Espanya, segons l’Institut Coordenadas

L’Institut Coordenadas de Governança i Economia Aplicada (ICGEA) ha elaborat una anàlisi sobre l’evolució recent dels principals sistemes sanitaris autonòmics espanyols, en què assenyala Andalusia, Madrid i el País Basc com les comunitats amb més capacitat actual de transformació estructural i adaptació als nous desafiaments del sistema sanitari públic.

L’anàlisi de l’ICGEA examina les polítiques autonòmiques relacionades amb la reorganització assistencial, l’estabilitat professional, la innovació tecnològica, l’accessibilitat territorial i la capacitat de resposta davant l’increment sostingut de la pressió assistencial que afronta el Sistema Nacional de Salut, així com l’avenç de la digitalització sanitària.

“El lideratge sanitari autonòmic ja no es mesura únicament pel volum de despesa o el nombre d’infraestructures. El que comença a marcar diferències reals és la capacitat de reorganitzar sistemes complexos, incorporar tecnologia útil i garantir accessibilitat sanitària de manera sostenible, informada i transparent”, assenyala Jesús Sánchez Lambás, vicepresident executiu de l’ICGEA.

Segons el Grup de Treball de l’Institut Coordenadas, les tres comunitats han consolidat durant els darrers anys models de gestió sanitària diferenciats i recognoscibles, tot i que adaptats a les seves respectives realitats econòmiques, territorials i demogràfiques.

L’anàlisi situa Andalusia entre els casos més rellevants de transformació sanitària progressiva dins del sistema autonòmic espanyol, especialment per la complexitat derivada de la seva dimensió territorial, la seva població fixa i flotant i la magnitud de la seva estructura sanitària.

L’ICGEA destaca que la comunitat andalusa ha impulsat en els darrers mesos una estratègia basada en la planificació sanitària, la reorganització operativa i la digitalització, recolzada en eines com l’Estratègia de Salut Andalusia 2030 (ESA 2030), l’expansió de plataformes digitals com Diraya, Salud Responde o ClicSalud i el reforç de l’Atenció Primària.

L’anàlisi també posa en valor l’increment sostingut de la inversió sanitària andalusa, que supera els 16.000 milions d’euros el 2026, així com les mesures dirigides a l’estabilització professional, la incorporació d’especialistes i la reorganització de les àrees amb més dificultats de cobertura sanitària.

“El cas andalús a Europa resulta especialment significatiu perquè afronta el repte de transformar un dels sistemes sanitaris públics més grans, complexos i exigents del continent des d’una visió basada en la continuïtat institucional, la modernització progressiva i l’adaptació constant a les noves necessitats assistencials i socials”, explica Jesús Sánchez Lambás. “Es tracta d’un procés de canvi estructural que busca reforçar la sostenibilitat, la capacitat de resposta i la innovació del sistema sense renunciar als principis de cohesió, equitat i servei públic que el defineixen en un escenari on els pacients i la societat andalusa en general tinguin informació fiable i de qualitat”.

L’anàlisi considera, a més, que Andalusia ha començat a evolucionar cap a un model en què la competitivitat sanitària ja no depèn únicament del pressupost, sinó també de la capacitat organitzativa, la interoperabilitat i l’accessibilitat territorial, recolzant-se en gestors i professionals sanitaris altament qualificats.

Madrid apareix identificada com el sistema autonòmic amb més capacitat d’innovació hospitalària, desenvolupament tecnològic i concentració d’activitat assistencial d’alta complexitat. L’estudi subratlla especialment l’avenç sostingut de les estratègies de salut digital, la incorporació creixent d’eines d’intel·ligència artificial aplicades tant a la gestió sanitària com als processos clínics i una elevada capacitat quirúrgica i diagnòstica que situa la regió entre els principals referents europeus.

Així mateix, posa en valor la fortalesa de l’ecosistema biomèdic i investigador madrileny, articulat al voltant d’hospitals de referència, centres tecnològics i xarxes de recerca sanitària que han afavorit un entorn dinàmic per a la innovació clínica, la transferència de coneixement i la incorporació primerenca de noves tecnologies sanitàries.

A això s’hi suma la capacitat de Madrid per generar entorns de col·laboració estables entre l’àmbit públic i privat, afavorint sinergies assistencials, desenvolupament tecnològic i inversió estratègica en infraestructures i equipaments d’alta complexitat.

Segons l’ICGEA, Madrid ha consolidat en els darrers anys un model orientat a l’eficiència operativa, l’excel·lència assistencial i la rapidesa diagnòstica, combinat a més amb una elevada capacitat per atreure talent sanitari i inversió tecnològica vinculada a la transformació del sistema de salut.

L’informe destaca també que la comunitat ha desenvolupat un dels ecosistemes sanitaris més competitius i dinàmics del país, sustentat en una notable col·laboració institucional, flexibilitat organitzativa i cooperació publicoprivada, factors que han contribuït a reforçar la innovació, la sostenibilitat i la resiliència del sistema sanitari madrileny.

El País Basc figura igualment entre les comunitats més destacades per la solidesa organitzativa d’Osakidetza, la seva capacitat de planificació sanitària a llarg termini i l’elevat nivell de sofisticació tecnològica i assistencial assolit durant les darreres dècades.

L’anàlisi de l’Institut Coordenadas situa el sistema basc com un dels models més cohesionats i estables del panorama sanitari espanyol gràcies a una estratègia continuada basada en la innovació, la integració assistencial i la qualitat de gestió.

L’informe posa especialment en valor l’estreta connexió entre recerca biomèdica i pràctica clínica, que ha permès accelerar la incorporació d’avenços sanitaris i reforçar la capacitat de resposta davant nous reptes epidemiològics i demogràfics.

Així mateix, destaca el desenvolupament d’estratègies avançades d’atenció a pacients crònics, la interoperabilitat digital entre nivells assistencials i una planificació sanitària sostinguda en el temps, factors que han afavorit una major continuïtat organitzativa i coordinació territorial.

Segons el Grup de Treball, el model basc ha aconseguit consolidar una combinació especialment sòlida entre innovació sanitària, cohesió territorial i estabilitat institucional, mantenint a més alts estàndards de qualitat assistencial i una notable capacitat d’adaptació tecnològica.

Aquesta continuïtat estratègica ha permès al sistema sanitari basc posicionar-se com un dels entorns més avançats en gestió clínica, transformació digital i planificació estructural dins l’àmbit autonòmic europeu.

L’ICGEA conclou que el sistema sanitari espanyol travessa una etapa de transformació en què determinades comunitats autònomes estan començant a construir models diferenciats i competitius de modernització sanitària, basats en digitalització, reorganització operativa i adaptació territorial.

“El gran desafiament sanitari de la pròxima dècada no serà únicament incrementar mitjans i inversions, sinó construir sistemes més flexibles, interoperables i capaços de respondre a societats cada vegada més envellides i tecnològicament complexes”, conclou Jesús Sánchez Lambás. L’anàlisi considera que Andalusia, Madrid i el País Basc representen actualment les experiències autonòmiques més rellevants dins d’aquesta evolució estructural del sistema sanitari espanyol.