El barri del Tacó, retrat d’una Vilanova obrera a l’any 1958

Una imatge del carrer València recorda els orígens de la zona

La fotografia presa al carrer València cap a l’any 1958 mostra un barri del Tacó encara en procés de formació, amb cases de construcció senzilla, carrers sense pavimentar i una vida quotidiana marcada per la presència constant de veïns i infants a l’espai públic. És una escena habitual d’aquella Vilanova i la Geltrú que creixia cap a la perifèria, empesa per l’arribada de noves famílies i per la necessitat urgent d’habitatge en plena postguerra.

Un barri nascut a la perifèria

El Tacó va començar a prendre forma a finals dels anys quaranta i durant la dècada dels cinquanta, en un moment en què la ciutat vivia un fort increment demogràfic. La manca de sòl urbanitzat va afavorir la construcció espontània de vivendes en aquest sector situat entre el cementiri i la fàbrica de ciment Griffi, una de les indústries més importants del nord de la ciutat. El barri deu el seu nom a l’antiga masia del Tacó, que actuava com a referència territorial abans de la seva urbanització.

Les primeres cases, sovint aixecades amb recursos limitats, reflectien una realitat comuna a molts barris obrers del país. Els serveis bàsics eren escassos: l’aigua arribava a través de fonts públiques, l’enllumenat era precari i els carrers de terra es convertien en fang quan plovia. Tot i això, l’espai públic esdevenia un lloc de convivència constant, com mostra la imatge, amb persones disperses pels carrers i una vida comunitària molt present.

Els primers passos de la urbanització

L’any 1963 va marcar un punt d’inflexió amb l’aprovació del primer pla parcial del Tacó, que va permetre ordenar mínimament el barri i definir una estructura urbana més clara. A partir d’aquell moment es van començar a pavimentar alguns carrers, es va millorar el clavegueram i es van reservar espais per a futurs equipaments. La construcció del Grup Armanyà, amb habitatges de promoció social, va contribuir a connectar el Tacó amb el centre de Vilanova i la Geltrú, reduint progressivament la seva condició de barri aïllat.

Durant les dècades següents, el Tacó es va anar consolidant com una peça més del teixit urbà, tot mantenint el seu caràcter popular. L’arribada de noves generacions i, més recentment, de població procedent d’altres països ha anat transformant el perfil social del barri, sense esborrar-ne les arrels.

Del passat obrer al present urbà

Avui, el Tacó conviu amb nous desenvolupaments com la zona de la Masia d’en Barreres i amb infraestructures que han canviat la mobilitat i el paisatge del nord de la ciutat. Projectes de millora viària i urbana busquen integrar encara més el barri en el conjunt de Vilanova i la Geltrú, especialment a eixos com l’avinguda de Vilafranca.

La imatge de 1958 no és només un document històric, sinó també un record visual d’una etapa clau del creixement de la ciutat. Un testimoni del passat obrer i perifèric del Tacó que ajuda a entendre com Vilanova i la Geltrú s’ha anat configurant al llarg del segle XX, barri a barri, a partir de la vida quotidiana de la seva gent.